matinada la reconquesta del propri territori!
Tot naturalment, d'evocació en evocació, m'imagino el temps de l'altra reconquesta, de l'escombrada de moros tant aviat allunyats de Catalunya am l'ajuda generosa dels francs. Mentres els alarbs anaven avall, aquí s'hi arrelava un monestir, allà un caseriu, més enllà un castell, marcant les fites d'una nova civilisació. I recordo amb amor les ruines avui tant poeticament clavades en el Pireneu català. Els temps actuals es tornen a assemblar an aquells temps reculats, i unes noves idees, passant el Pireneu, vindran a regenerar an els catalans. Vindrà la nova creuada, tant santa com la primera!
Mentrestant, unes clarors vagues però falagueres en prometen de més ermoses envers llevant. La lluna, acabant el seu curs, ja no aclareix, vençuda la seva llum reflectida per una llum veritable ques va atansant triomfalment. Els prats sen alegren, rebejant-se en la frescor dels