Que deu ser? Dugues vaques corrent desenfrenades em passen per devant deixant-me esglaiat. Després, quan arribo fòra del bosc, en veig corre a colles, totes en direcció a la carena; altres vaques les esperen a l'altra banda preparades a rebre llur embat: el cap baix, les banyes enlaire, topen els amples fronts volent-se aterrar. No gaire lluny hi hà el pastor, que no para de cridar i de tirar-los rocs i més rocs sense reeixir a descompartir-les.
«Espanta-les!», me diu a mi, que no li puc ser de gaire ajuda.
Desde dalt de la serra tota la jaça s'ovira en una gran pendent inclinada. La brega sembla qu'ha parat. S'enretiren les vaques, més per donar nova embestida, i aquesta vegada són trenta o quaranta: les combatents d'amdós camps se reforcen. Algunes, tot brandant la cua com si la mosca els piqués, recorren tot l'ambit del cabal i porten el panic a les que encare pasturen tranquil-les i a les que babejen ajegudes: gaire bé totes pujen la pendent de prats, deixant quels vedells cridin derrera d'elles.