M'acosto an el pastor, que segueix amenaçant a les vaques ja apaibagades, i a-les-ores m'adono del paisatge: a baix de la xamosa pendent de prats, dels que de tant en tant s'aixeca un pinaç, hi hà un altre estany d'aigues negres. El pastor, qu'és el d'Evol, me l'anomena pel seu nom: és el gorg Negre. De cap altre de la regió se conten més coses dolentes: ningú ha pogut mai indagar-ne la fondaria; les truites que s'hi pesquen, mentres les fregeixen s'escapen llar amunt i s'entornen al estany. Diu qu'una vegada, fa d'això molts anys, un pastor qu'am les ovelles era per aquêts indrets va veure sortir un marrà de dintre l'aigua que les hi va marrir totes i va tornar a desapareixe en el gorg. Acabats els mesos de pastura, el bon pastor sen va endur les fedes an el seu poble, i li varen fer anyellets blancs i bels com mai se n'avien vist. Agraït i cobdiciós, hi va tornar l'any següent, però allavores va sortir del gorg Negre el marrà, i al veure-l ovelles i anyells varen desapareixe dins l'aigua derrera d'ell.
