El pastor d'Evol no és gaire agradós. És secalló i vell, molt vell, tant que quasi ja no pot fer-ne l'ofici. An aquêt el viure a la montanya no li ha encomanat la resignació que traspua la Natura. Que faci de pastor qui vulga: an ell altres oficis li aurien plagut més; oficis que no li aguessin exigit un treball tant pesat. Avui meteix, tota la tarda li ha calgut esgargamellar-se per la renyina de les maleïdes vaques. El pastor de l'altre cabal no s'hi cançava tant. Tots els anys de la seva vida n'ha fet de pastor, i sempre per força. L'ajuntament li dóna una miseria qu'am prou feines ne té per menjar pa i formatge. Ell, qu'ha servit set anys a la França, va anar a l'Africa amb el duc d'Aumale, va assistir a la presa d'Orà, i la França no s recorda més d'ell, i el deixa abandonat, trist, carregat d'anys i de miseria!
Mentres el pastor m'està enraonant aixís am tò de queixa no gaire apartats del tenebrós gorg Negre, la nit va omplint d'ombres misterioses les vessants i engrandint els boscos i tenyint el cel.