Aquesta pàgina ha estat revisada.

TOT FENT CAMÍ
A
legre s'aixecava el die, com de festa. Les fondalades frondoses comunicaven llurs secrets a les regions de roques nues i espedades am remors agradables. Així la naixenta joia s'endinsava fins als recons més reclosos de la montanya.
Dominant aquestes delicades remors, per un dels corriols que menen de les jaces del Canigó als primers pobles quel volten, se sentia el brugit sec d'unes veus alterades.