vei com això! I tu, ane qui te decantes, Jepic?
—Ho som pas pensat jo encare. Cal pas tanta de pressa! La Catrineta és bona i guapa, i li mancarà pas al seu temps un minyó trebaiador, i menaran mellor vida que sons pares.
Espia! A l'altro ban de la ribera passa en Marquillo de Glorianes ambe quatre vedells, si no m'erri. Aquei és un guapo minyó!»
Per un camí que voreja el torrent de Llec pel costat oposat al que seguien els pastors hi venia feia estona un jove ben plantat, vestit de festa, que menava devant d'ell quatre vedells rossos com l'or, d'ulls negres com la tinta, de morro tendric i nèt, enjogaçats, fent camí a saltirons secs i seguits, entretenint-se a flairar cada erba que penjava dels marges.
Tots anaven a Prada, i no varen trigar a ajuntar-se, com els camins, per una passera sobre el torrent.
«—Bonjurt, Marquillo!
—I donc, que tabé veniu a vila? A venre el vedell?