—L'amo vol venre la brava i tot.
—La brava i tot? I sembla bona peça!
—Si n'és de bona! Fa pas un bon pensament, l'amo, de se la venre! Manyaga com un ca, trebaiadora per la terra, cada any a-prenys i sempre forta, am santat per la regalar a totes les seves companyes del cabal. Si vegessis, Marquillo! Gica anar cada buina que ni les dels carlins d'Espanya!
—Vaca hi hà que dón a son amo mellor rendiment que dèu mojades de bona terra!
—Ja ho podes ben dire! Men recordi d'una, de quan jo era nin, que vaig sere un any bover cap a la banda d'Olot, qu'avia pagat an el seu proprietari la redempció del servici militari de dos minyons tant sols de la llogar pel corre-bou, qu'allí hi són molt afectats. I quan la vaca estava més enfutismada de la rabior de la brega, aguesses vist que l'amo s'hi acostava, i, tot la manyagant i dient «Pitita! Pitita!», se l'emmenava al cortal com un xai, més ell ambe la potxa plena.