perquè res els hi manqués, ¡he, he, he...!»
Varen passar Codalet i varen arribar a la vila de Prada.
Els carrers tenien posat de festa. Un ferrer, entrant a la vila, que solia moure gran soroll tota la semmana, s'estava assegut fòra el portal llegint pausadament L'Indépendant, de Perpinyà. Devant de les quadres i estables hi enganxaven charrettes i panniers per als qu'anaven a passar el die a Vernet o a Molitg.
La Teresa s va dirigir a la plaça de l'iglesia a vendre els esclops i les desques a un botiguer. Els dos omes, amb el bestiar, anaren a la plaça ont aquêt se fira en la carretera de Perpinyà a la Cerdanya.
No avia passat una ora quen Marquillo buscava entre mig de pagesos i bestiar an en Jepic. Li va posar les mans a les espatlles i li va dir:
«—Jepic! Que me la gordeu, encare? Som fet bona venda, tinc calque lluisa a la potxa, un bon teulat, cortals i una poca de terra a Glorianes. Si-m voleu per genre, jo bé us vull per sogre.