Aquesta pàgina ha estat revisada.
35
Tot fent camí
—I cert queu vull! Sempre te som tingut per un galan minyó, i suara véns de m'ho demostrar. Jo som trist i pobre: tinc pas més per te donar que la Catrineta pelada. Mé... calla-te: si vols tabé la Teresa, ja ho sabes!»
Aquesta estava, com els omes, ben contenta: ja no pensava gens amb en Farriol de Corçaví.
En Jepic va vendre també el meteix matí la vaca i el vedell. A mig-die varen menjar tots ensemble convidats per en Marquillo, i poc varen trigar a sortir de Prada.
Tot fent camí, en Jepic estava satisfet per lo del casament i un xic cavilós pensant en la venda de la vaca, decretada en mala ora pel seu amo.
En Marquillo pensava en l'abraçada am que sorpendria a la Catrineta, abraçada que de segur no fóra la primera.