de veure algun foraster quels demani quelcom; llurs fesomies semblen inescrutables, l'estatura és més aviat baixa qu'alta, i molts tenen goll.
Per això s'adona més, tot-om qui hi va, d'una casa més nèta que les altres, no fa gaire renovada, és a dir, que s'hi han omplert de calç els intersticis que queden de codol a codol en les parets foranes, i s'hi ha fet una pastera que treu sa conca enfòra el carrer. En els baixos hi hà corral i palliça, i en el pis, per on s'entra a la casa, no hi hà pas més qu'una llar bastant grossa am bons escons al devant; les vigues del sostre semblen cremades; a l'entrar s'hà de passar una bella estona abans no s'hi veu, tant és fosca i negra la cambra. Una porta sempre oberta deixa veure dos maciços llits de roure. Per les clapes de fusta nova s veu que s'han tapat les escletxes del paviment, que donaven massa pas al baf del corral.
Allí hi viu l'encís de tot el poble, l'unic perfil de dòna entre tantes cares sense expressió, que fa aturar al jovent que va de pas per Mantet. És de bona