conreus; es va adonar de la Llucieta, qu'estava d'esquena, i, parant la cançó, s'hi va acostar fins a fer-li un bon petó i una abraçada.
La noia s va girar mostrant la cara, de la que rajava copiosa la suor, i d'un aire entre agraviat i rialler va dir:
«—Ets tu, Zidro? I de n-on vénes?
—De veure els minaires de Sagorra. Digues-me suare en què pensaves?
—A fe, no pas am tu, brigant. Prou m'estava ataleiada amb el trebai.
—T'hi pas espantada am la fressa del xuclar?
—Massa, Zidro. És pas gaire bé de soptar una minyona d'aqueixa faisó.
—Mê... quant ens manca poc per beure a una meteixa tatza?
—Ho cregues pas, borratxot. Te cal mudar de vida. És pas fent la contrabanda quem traparas ane jo.
—Vaja, que si-t faig nosa men baixo al vilatge.
—No m'agrades ni-m desplaus. Massa ho coneixes, Zidro.»
L'Isidro acotava el seu cap petit,
