rublert de pèl roig, i es posava a pensar. Mudar de vida! Era orfe, i lliure com l'isart; com ell saltava les timbes i s'amagava en les boscuries, i com ell s'exposava a caure a mans del caçador. Aquells instants d'angoixa aplacat a terra, cobert per les mates, ençà i enllà amagats els paquets de contrabandol, espiant si el guarda forestal o els gendarmes auran passat de llarg vora el seu amagatall, es tornaven de satisfacció en quant els avia fet escapar la presa. Així meteix en les afraus del Capcir, quantes voltes avia despistat als quel seguien a risc de trencarse el coll!
Per cap diner del món auria cambiat aquella llibertat que tant s'avenia amb el seu temperament; mai auria vulgut esclavisar-se amb un ofici. I, sent així, s'avia enamorat! Un cop casat am la Llucieta, no podria trascar mai més per les montanyes, i l'idea sola de fixar-se en un poble fent de pagès o parant tenda li capgirava el cervell. Per altra part, ella no-l volia tal com era, i com l'afecte que la noia li duia no era dels que fan passar