ets de cap vilatge i vols t'emportar lo que ací tenim de mellor.»
L'Isidro no va contestar aquesta vegada, i això qu'en altra ocasió se li aurien encès les sangs am lo que l'ostaler li va dir. No pensava a-les-ores amb el carter.
Quan a l'endemà, ans de trenc d'alba, va sortir de la casa, en sent a unes dotze passes va eixir el carter a la finestra i, aixecant el puny, deia entre dents:
«—Maleïda au de pas, l'infern se t'emporti! No l'auras pas tu la Llucieta!»
Les tres dònes de câ la Llucieta s'estaven treballant a casa en la cambra de la llar: l'avia filant, la mare i la noia fent formatge. Demunt l'escon, a la vora de la vella, una gata negra hi feia un sòn tranquil tota arreplegada com una pilota. Una lloca amb els pollets trascava per l'empostiçat, i la Llucieta s cuidava de tant en tant d'un pollet avorrit, pot-ser