—I qu'està ben aposentat, aquei minyó. I bé: què hi diues tu, Llucieta?
—Ni m'agrada ni-m desplau, mare.
—Te dic pas això, burranga! Te dic si t'hi vols maridar.»
La noia va fer com si rumiés una estona, i, girant el cap a un cantó:
«—I bé: m'hi casaré.»
No va trigar gaire a donar-se l'assumpto per llest; se va parlar d'interessos, però tot seguit la conversa s va fer més general, se va parlar de les grandes manœuvres ques preparaven a Mont-Lluís, de la vaca que se li va morir an en Cisco del Rec, del mal causat per les neus de l'ultim ivern, i mossèn Jaume sen va anar a la seva feina, i les dònes restaren com si de cap gran cosa s'agués tractat.
El camí de Mantet a Nyer, passant pel corriol que queda a la vora de la Canal, se pot ben dir qu'és esgarrifós. De vegades se voreja un single espedat de