Aquesta pàgina ha estat revisada.
49
La Guilla
vint o trenta metres, i al fons remoreja la riera, mentres la banda oposada és plena de vegetació.
En un d'aquêts passatges se varen trobar l'Isidro, que venia de Nyer, i la Llucieta, qu'anava en direcció contraria.
«—Llucieta, vas a Nyer?
—O, i a Oleta.
—Me deixes fer com l'altra vegada quet vaig veure?
—Ho provis pas.
—No sies alarba: una abraçada i fòra.
—Ho vui pas, Zidro.
—Dingú ns veurà! Deixa fer!
—Deixa-m estar!
—Espia que porem rodolar tots dos a la ribera.
—Fores capable, covard!
—I a què hi vas a Oleta?
—A fer crompes per la noça.
—M'ho pensava, traidorota. Donc ja que no has d'esse meva, un petó, lo derrer, i prometi que mai pus te veuré la cara.
—Pot pas sere.