aquesta idea sola. Els contrabandistes espanyols manejaven cabals, entraven al llur país sedes i velluts, bestiar; però ell, esquerraçar-se tant per una miseria! Després, pensava que pot-ser un die vindria el cançament d'aquella vida de montanyes i sobressalts continuus; però també coneixia que si l'aguessin tret del seu element s'auria anat acabant depressa, depressa. Se li agegantaven per moments els refusos de la Llucieta, es mirava com un ser rebutjat pel món.
Abans d'arribar a Mantet va girar en direcció a Espanya, endinsant-se per corriols d'ell ben coneguts fins a trobar el pastor d'aquell poble. Begué llet en abundancia i va tirar amunt, amunt. Va anar a tocar Molló, i es va quedar a rodar alguns dies per aquells pobles fins a la Cerdanya.
Un dels derrers dies d'Agost va entrar a França passant prop d'Angustrina, i, ben carregat de contrabandol, va tirar en direcció als estanys de Querlit amb el proposit d'entrar al Capcir.
Era de nit i tota la tarda avia estat