nuvol. Va començar a ploure fins a descapdellar-se una tempestat tremenda.
L'Isidro, avesat a altres de més fortes, va tractar senzillament de cercar una bauma per aixoplugar-hi els paquets que duia. Sense por de ningú, allà dalt, entre aquells cims, se posava a cantar ben fort, i semblava-li com qu'esbargia ses penes.
Mentrestant el trontoll de la tronada creixia, els llampecs ziczaguejaven entre la negror del cel, i, reflectint-se un moment en les aigues de l'estany Llat, enllumenant les llisquentes roques contra les que hi batia brunzenta la pluja, esfereïen les graules i els isarts.
La foscor qu'embolcallava aquelles regions era imponent i esglaiadora, quan no l'esqueixava la claror de la centella, i apareixia l'Isidro espitregat, foll, canta que cantaras, com rient de l'espectacle sublim de la Natura.
Al cap de pocs dies passaven uns excursionistes qu'anaven al cim de Querlit, i varen trobar uns farcells sota una bauma. Al obrir-los varen veure que