Aquesta pàgina ha estat revisada.
.png)
EL CORREU DE CAMPRODON
No avien sonat les tres ores del matí que ja esperavem sota el gran porxo de l'ostal de cân Resplandis. Com uns sorolls sofocats per la fosca d'allí dins se sentia la veu tendre de l'Estevenet, que desde la quadra deia Xooo! am tonada d'ome, mentres guarnia el matxo, i els cops de pota de l'animal al tenir-se de girar perquè l'empolainés un xicot que no li arribava a la gropa.
El pare del xavalet li anava donant ordres sense moure's del jaç am les mans