al clatell i els colzos enlaire; però el noi no-n feia cap cas i am posat seriós anava guarnint el matxo. Quan el va treure de la quadra li dringaven els picarols a cada estrebada per afermar-li els bultos. Un fanalot dalt d'un pilar escampava desigualment la llum en el porxo.
Com que no hi avia massa fato per carregar, aviat varem esser al carrer. No varem trigar gaire a trobar-nos fòra d'Olot i caminant en mig de la quietut més santa, fòra algun brunzit d'insecte entre la mullena de les fulles i el xiulet sec de calque gripau que semblava dur el compas d'un gran concert les notes del qual no-ns arribaven.
La munió immensa i vibrant d'estels ens acompanyava am les seves mirades encoratjadores d'amic. Entre les ombres de la terra sens confonia la forma de les mates, dels arbres i de les montanyes en mig de les quals marxavem enclotats. Ea volta del cel estelada, de llums que no illuminen, sens presentava amb una gran claretat, i es destacaven als nostres ulls com a figures conegudes les Cabrelles