els seus mocadors més virolats; però la nota més alegre de color la donaven les berretines, vermellejant tot lo llarg del camí. De tant en tant topavem am nombrosos remats d'ovelles, toses de fresc, qu'aixecaven nuvols de polç i baf de llana, amb els llurs pastors i rabadans, que, proveïts de capots i samarres, les duien a passar els mesos de calor en els pasturatges més alts. El Ter corria remorós.
Aviat varem esser a les envistes de Camprodon, qu'és com entrar a la vila. Ja s'hi sentia el brugit i l'animació de la festa. Era el dilluns de la segona Pasqua, i la florida de la Natura s retratava en l'alegria de les cares.
A la plaça hi avia gran gatzara. Una cobla estava contractada per tot el die: a les nou, a mig-die, a les tres i a les cinc. En aquell moment començava la segona tanda de sardanes. Els musics, asseguts en el balcó més gran de l'ostal, refilaven de valent, dominant tota la bellugadiça de la plaça. La sardana era de punt d'espera i donava temps a quel fiscorn i el cornetí sacsejessin l'instrument