per treure-n la salivera abans de preparar-se a bufar de nou.
La plaça, quieta, estava a l'espectativa; els musics tenien els instruments a la boca, el fluviol va donar el contrapunt, i va començar d'una embranzida la segona part, posant en moviment acompassat a una munió de barretines. Es feien molts rotllos. A la vora nostro n'hi avia un de petit format per una dotzena d'omes i una noia que ballava esbojerrada, trencant la nota seriosa de la sardana. El que tenia a dreta l'estirava cap an ell, i, sense perdre el compas, de tant en tant amb el peu li enredava les cames. El mocador, en el coll, li voleiava. Però varen venir uns passos curts am la llur formalitat, i la bellugadiça am qu'aquell rotllo cridava l'atenció s va apaibagar. La musica es va animar en els seus compassos finals, i els sardaners, amb un salt de tres que va fer fer més via a tots els rotllos, varen acabar picant a terra al meteix punt que acabaven els musics de tocar. Molts s'aixugaven la suor. El company de la noia la va aixecar, com si fos al ball francès,