Aquesta pàgina ha estat revisada.

LA RELLISCADA
S
empre tant garbosa, tant bonica!
—Aire, Roc! Vés cantant, qu'això m'agrada.
—I si t'hi afegís la lletania, repitera?
—Pot-ser men cançaria si tant ne fesses.»
La Madalena i en Roc es miraven i remiraven ben embadalits; es posaven serios a estones, fins qu'esclafien a riure. Hi trobaven un benestar en contemplar-se! S'hi sentien tant feliços en aquella ora tebia, passada ja la forta soleiada