—I qui t'ho ha dit això?
—Penses que no ho veig que no soms l'un pê l'altre? Si jo no agués sét tant pobre...
—Poc t'auria vulgut llavores, Madalena. Si a mi m'agrades are, aixís, tal com ets, així meteix, venint a rentar a la ribera, sota l'ombra.
—Ah traidor! Que bé ho saps quem tens gonyada!»
Deixava el cove demunt l'erba la noia, i, ja agenollada, s'apariava a rentar, amb una deixadesa als braços, una frisança tota ella que se sentia, que no era bona per aixecar el picador.
«—Que poca aigua baixa avui!
—No gaire.
—Mira, mira que n'hi hàn! Que petites, petites!
—Les truites, oi? Que menudes! Ui, com ne surten! Au! No les faces fuge!... Ei, que m'esquitxes picant així a l'aigua amb el teu bastonet!
—Si és lo que vui, dòna! Calla: ja t'aixugaré jo.
—Està, dolent! Les noies són mira