i d'espreme la roba, i com no n'hi avia gaire, tot just començava el sol a pondre-s que ja la Madalena se'n tornava a Sant Privat.
El minyó va enfilar costa amunt en direcció a la Mare de Déu de les Olletes.
La tarda queia. Era l'ora suau en que tot s'adona de quel sol va a la posta i les remors s'endolceixen, s'encanten. De l'inclinada catifa de prats se n'aixecava un alè tranquilisador; de l'immensa fageda de Puigçacalm, quels volta en anfiteatre, en devallava el delitós misteri de les ombres de la nit.
En Roc guaitava parpellejar el primer estel. Va veure venir de lluny a l'Andreu pastor, que tornava de peixe algunes vaques de Sant Privat. Anava, com sempre, esquerp, amb el bastó ficat pel coll de l'ermilla, les mans a les butxaques i les barres lligades amb un mocador brut i fastigós per cobrir un mal que continuament li supurava. Quan el pastor, amb el seu aire surrut i sense badar boca, va passar pel costat del Roc, aquêt va