ques va menjar am força gana, i va xerricar, d'un porró que li va acostar l'ermitana, un trago de vi verd del més aspre.
L'abitació no tenia altra llum que la de la llar, que donava una claror groguenca a tots els que s'hi acoblaven a l'entorn, com ombres malaltices. Un dels omes va coneixe an en Roc per aver treballat a la Pinya. Aproposit d'això, la conversa va girar sobre la seva eretat, i, generalisant-se, sobre lo tardà de la séga en aquells alts paratges permor del fred.
Eren nou ores ben tocades quan tots se varen donar la santa nit i es prepararen per anar a jeure. Al sortir del baf i del fum de la cambra, una alenada frescoia de la nit va batre a la cara an en Roc i an els omes, qu'anaven a dormir en un cos d'edifici separat que servia d'estable i en el que hi avia guarnit un terrabastall fet de bons troncs de faig. L'ora era esplendida, la quietut imponent. La lluna, an el seu ple, esclaria totes les fondaries que desde allí s'oviren. L'esquarterat puig d'enfront de l'ermita, als tocs del