endinza; la Mare de Déu del Mont i el Bassegoda, amb els seus pics enasprats; tota la regió volcanica de la Cot, Santa Pau i Vall d'Ostoles, amb els craters del Croscat, Santa Margarida i Font-pobre; més ençà, la serralada del Corb, com una onada revolta; envers ponent, Collçacabra, Rocacorva...
L'espectacle captivava. Tots dos s'estaven prou quiets, sense moure-s del cim.
«—Que hi pujes gaire sovint aquí, Andreuet?
—Un cop qu'altre: quan vull saber que diuen pel món. Què hi va que no avieu mai vist tan de país?
—En bona fe que m'ha agradat.»
Després d'una ora bona de contemplació, varen determinar de baixar. Al cap de poca estona de marxa se separaven. El noi de l'ermità, d'uns dèu anys escassos, espigadet i aixerit, a bon pas sen va tornar a câ seva. En Roc es va endinzar en la fageda. El perdiguer anava ensumant, fent i desfent camí, remenant la cua; el seu amo anava distret, les mates de ginebrons li entretenien les cames; alguna