li aixecaven un xic, els muscles de la cama feien un esforç suprem. Després, al trobar la roca gaire bé vertical, va caure de l'alçaria d'uns vint pams, quedant sobre un corriol tallat a la penya bon troç avall, erta, estebornida, desgraciades les mans, amb un trenc al cap, del que rajava a dolls la sang.
En Roc, contratiat, covard sempre, va fugir bosc a través com el Caim del Genesi, en lluita la seva conciencia amb el seu temperament.
La Madalena no va ser recullida fins a la tarde pels ermitans de les Olletes, que la varen portar a Sant Privat, ajudats per algun veí. Semblava morta. Lo que va arribar a fer la bona gent per a retornar-la abans de dur-la a sa mare! La bona dòna s creia tornar-se boja al veure-la. Quan la noia va revenir, continguda l'emorragia, un xic refeta de la gran feblesa, es va sentir uns dolors terribles a l'anca dreta. Tot-om va creure que hi avia fractura d'un òs, i es va fer venir un pastor de Camprodon de molta anomenada, qu'am masegaments i emplastes li
