va adobar bon xic. Un metge d'Olot, al bon trot d'una euga, venia de tant en tant a curar-la. La pobra mare va escurar les engrunes del sac fins a la miseria.
Passats dos llargs mesos, un bon matí d'un diumenge de Novembre, fred però ermós, la mare i sa filla, tot coixejant, seguides d'algunes dònes de Sant Privat, varen pujar a les Olletes a oferir una presentalla a la Mare de Déu, descoberta, com canten els goigs, en aquells alts paratges d'en Bas.
Desde allí la Madalena va poder veure enfront la clapa nua dels Irisais, entre els boscos mig despullats a punt de rebre les nevades. Es va mirar la cama coixa, va pensar amb en Roc i no li va desitjar cap mal.
Are s trobava refeta, el seu esperit sel sentia serè i tranquil com aquell diumenge en que, al reveure la Natura, plena de devoció, anava a donar mercès a la Verge per aver sortit tant bé d'aquella mala relliscada.
