Aquesta pàgina ha estat revisada.
.png)
EN PO
Al bell mig de la plaça de Vernet hi avia una alzina de brancam molt extens; un pedriç desigual que voltava la robusta soca era punt de reunió dels jaiets quel pes dels anys ha invalidat per al treball, dels musics en dies de balles, o d'algun xerraire o peroler gabaig un die qu'altre.
Desde bon matí fins al caient de la tarda s'hi veia sempre an el vell Po, en Picafigues, que li deien, el més antic i rònec personatge del poble, l'unic que