portava encare berretina, jurant no dur mai ni aver dut altra lligadura.
Entrenyorant-se del treball, que l'edat li impedia de fer; l'esquena corva de tant aver-se ajupit de cara a la terra; les mans encarcarades de sempre agafar eines dures i que ja am dificultat podien sostenir el gaiato amb el qual s'aguantava; i, sobre tot, la falta de l'ull dret, vuidat amb un resquill de cavec que duia a la mà en un mal salt d'un marge; allí, sota l'alzina colossal, passava les llargues ores del die, i s'entretenia durant les de mercat am la bellugadiça i disputes de les dònes que compren i vènen, i tot lo die amb els jocs i crits de la mainada i am les llocades que sempre picotejen i saltironen per la plaça.
Però tot s'ho mirava boi trist. Sols alguna vegada s'animava tot ell, i la seva cara revellida i arrugada s retorcia rient, passant-li el llavi de baix per demunt de la boca desproveida de dents, per fregar-li la punta del nas. Era quan, voltat de quitxalla, tenia a tot el rotllo boca-badat cantant cançons dels seus bons temps de