D'aquelles sessions ne conservo un agradable recort. A força de veure-ns i de conversar va neixe una corrent de simpatia entre ls dos, quan un die, am cert misteri, me va dir d'anar-lo a veure a câ seva per a tastar-hi un ranciet que tenia molt ben desat.
La població vella de Vernet està asseguda en la pendent d'un turó cimejat per les runes de l'antic castell que dreça encare sa torra alta i ardida. Vora el castell s'aixeca l'iglesia parroquial, romanica.
Allí dalt s'estava el bon vell, en la casa més pobra i mesquina de les que volten el castell esfondrat. Una cambra baixa am llar petita, taula, tres cadires, i una caixa en un recó; ran de la porta, una escala de fusta que conduia a un terrabastall sobre l que hi avia una marfega i palla. A baix, dret, gaire bé s tocava al sostre.
Més si la casa era pobra, la vista que desde la porta s disfrutava no podia ser més esplendida: sense cap paret que li fes nosa, desde allí s veia la massa imponent del Canigó am vesta blavosa i cimera nevada, destriant-se en petites valls,
