qu'empaita a les besties que s'esgarrien.
Encare queda alguna vaca enderrerida que, seguint al vedellet enjogaçat, s'enfila costa amunt en un bosc d'abets que limita la plana; i en Martinet li crida, tot etgegant-li un roc:
«—Ta-rodona! Llamp te mati! Vina ací baix.»
El sol ja és post, el cel és negre: unes ombres misterioses, a grans clapades, difumen per graus arbres i penyes i ocupen les frondoses fondalades i esborren les singleres.
El ramat ja és aplegat entorn de la cabana, cada bestia cerca la posa per ajeure-s. La goça, la Pastorella, passa el derrer tom de vigilancia al cabal, i se n'entra a la cabana, que fuma ja fa estona; desde fòra l'entrada se sent espetegar la llenya seca que crema. En Martinet hi entra amb una olla de llet recent munyida i s'ajeu demunt la palla al costat de son pare, qu'atia el foc.
Es llesquen un pa i s'hi trinxen una ceba cadescú amb el ganivet quels penja del gec de pell; derrera d'això, formatge,
