sopes de llet i... bon profit i a jeure. De tot sen fa la part per la Pastorella. Ja diu sovint en Janret quan algun qu'altre excursionista que puja al Canigó el troba d'estada a Cadí:
«Jo som lo pastor, i com Déu se me va emportar la dòna al donar-me en Martinet, la goça fa de pastora. Ca més sossegat s'és pas mai vist, mê... tabé és valent quant ho cal sere. Té, Pastorella, té! Empassa-t aquei paper quels mussurts hi han embolicat lo cambajó. Llampsis! Quina primor!»
Els dos pastors s'enrotllen en llurs mantes i s'ajeuen demunt la palla; la goça, als peus del amo. El foc segueix espetegant i tirant amunt les flames cap al forat del sostre, algun branquilló massa tendre confós entre la llenya treu una brumera com si escupís la sava.
Boi embolicat, en Janret parla a son fill, que l'escolta tot arrupit.
«La fred deu apretar defòra per lo qu'ací dedins se fa sentir. L'Octubre és traidorot i poria sere que dins poc comencessin nevades fortes. Fa dies que la
