llada axi dela dolor com del deiuni, adormis un poch. No hach gayre dormit, que ella viu en sompni dues raboses qui dauant molta gent volien matar una dona nua, e que la gent staua tota sobre si que no li aiudauen. Empero com la dona se tengues per morta, venien dos leons molt braus e forts, e senyaladament lo un, e feyen fugir les raboses de que la dona era deliure e li donauen les sues robes e la vestien. Ladonchs mossen Sant March, aparexia ala dona e li deya:—Hagues bona sperança. Curial mantenia justicia e ha haut lo millor de la batalla, e ja es fora dela plaça. E axi la vissio e lo sompni sen anaren. La Guelfa, despertant, se esclari un poch la sua cara, e dix que menjar volia. Ladonchs les monges ab la maior cuyta del mon lin donaren, e li demanaren com se sentia. Respos:—Molt millor que dabans, e en ma fe crech que son guarida. Estant en aço lo Marques vench, car les monges hauien trames per ell, e troba la sua sor que meniaua, de que ell hach plaer molt gran, car amaua la molt. E Labadessa dix:—Senyor, desque partis daci es cuytada morir; empero ara ja esta be Deus merce, e parlant de moltes coses. E lo Marques torna adir:—A la ora dara ja es feta la batalla dels cauallers. La Guelfa no respos ne dix cosa alguna, e lo Marques replica:—Certes yo voldria quem costas una gran joya, e que yo en aquest punt sabes com es stada finada aquesta batalla, car en ma fe gran dubtem fa, car yo he entes que los altres son cauallers forts e molt valents; e
