de Bauiera hauia fet a Curial de la sua filla e dela sua terra, tot hom ne fonch marauellat e estech quasi entre si mateix. Mas certes la Guelfa no ho pres en festa, ans mira Labadessa en la cara e fonch prop de perdre la color. Mas Labadessa cuyta, dient:— E ell que respos, acceptala?—Respos lo gentil home:—No en aquell cas; car en aquest punt plega Melchior de Pando, es presenta dauant ell e li dona una letra. E Curial prenent la letra no respos al Duch, e daqui auant continua ço que lo Duch hauia dit, e axi mateix tot ço que era stat fet fins al altre jorn quel Emperador li hach trames lo donatiu, de que tots hagueren plaer molt gran e sperauen saber per altres missatgers los altres fets ques seguiren. E axi parlant molt daquest fet, lo Marques e sa muller sen anaren a sopar, tots temps parlant de Curial, car no sen podien fartar. Mas com Labadessa e la Guelfa romanguessen, fetes les altres apartar, la Guelfa comença a dir:—¡A mare mia, morta son! Certes jo no veure lo jorn seguent. ¡A mal home, e per aqui te yo fet! Certes Laquesis no mauia merescut que yo fes aquest caualler pera que ellal sen portas. ¡A vida, e per que estas pus ab mi! Desemparam, yo ten prech, e no oia yo la altre dolor que esper apres de aquesta que huy he oyda. ¡A Laquesis germana mia, e per quet altist de ço del meu, e de tan luny mas robada la mia vida! Yo desauenturada, tramis socors ala tua sor, la qual speraua esser cremada, e tu per guardo has morta ami. ¡Ay que per
