Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/107

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
87
Llibre primer.

trimoni ab sa filla, e yo no crech que sia ver que lay donen. E axi confortats vos, que tost ne sabrem altre noua; e cas que veritat fos ço que no pot esser, pensats que Curial haura a memoria los beneficis que de vos ha reebuts, e no reynara en ell tanta ingratitut; e axi senyora sopem, que en ma fe jur que noy ha res de veritat. La Guelfa malament se mes ala taula e pijor sopa, tots temps pensant ço que poria esser.

31.

C

OM hagueren sopat Labadessa feu entrar totes les monges en un verger molt delitable e, present la Guelfa, les feu jugar a moltes maneres de jochs. Empero la Guelfa noy aduertia ans pensaua tan stretament en Curial, que no sabia si era nuyt o jorn; perque com Labadessa entengues que couinentment hi eren stades, leuant se dempeus ab la Guelfa sen anaren, e cascuna ason trast se mes segons hauien acostumat. Empero la Guelfa no feya sino pensar ne feu, fins que en altra manera lo seu pensament en millor se conuerti. No passaren gayre dies que altres missatges vengueren uns apres daltres, per los quals la Guelfa sabe que lo matrimoni no sera fet, mas tot hom pronusticaua ques faria, atesa la festa que lo Duch de Bauiera feya a Curial; e hach ni alguns que digueren com Curial tenia lo llit de Laquesis en la sua posada, e en aquell dormia e que dela sua roba sauia fet jupons, de que la Guelfa senti dolor molt gran. E jatsia hagues desig de morir, em-