En la primavera del següent any de 1892 emprenguí ma tasca; mes Deu me tenia destinat que ab ella hi barrejás les llágrimes mes amargues que fins ara he vessat en la meva vida. A les quaranta vuyt hores de comensada la copia me sorprengué con un llamp en la Biblioteca Nacional la mort soptada de la meva mare, may oblidada. Volant afanyós á Barcelona pera poder besar ses fredes despulles, ja no 'm va lleure tornar á Madrid fins lo mes d' Octubre del mateix any. A principis del de 1893 lo manuscrit reproduhit y clós en tres groxuts lligalls se trobava ja en poder de la Academia. La pérdua de son malaguanyat President D. Gayetá Vidal, fou un nou obstacle que retardá sa impressió, y aquesta no s' començá a fer de bon de veres fins l' altre any. Un altre ensopegada, per dissort meva, havia d'enterrar per llarch temps, los plechs y les galerades en la estampa: lo terrible accident als ulls que pará de copdescuyt mon viatje á Grecia devant de la augusta Acrópolis athenesa, en lo estiu de 1895, y que per espay de molts mesos reduhi casi á la impotencia ma activitat intelectual. Sento tenir que parlar de mi en les curtes planes que 'm quedan per aquest prolech. Mes alguna satisfacció dech á la Academia y á n' els llegidors que han esperat debades per alguns anys la aparició de la present obra. Avuy surt per fi á llum, y si de la tasca tantes voltes empresa, y tantes voltes, y no á grat scient meu interrompuda, n' ha patit lo llibre, y si alguns dels seus fulls s' en ressenten de les tristes condicions en que he tingut que corretgirlos, gracies sien donades á Deu que m' ha permés duria á cap, jatsia ab greus imperfeccions, pera honra y profit de les lletres catalanes. Mercés també á la Reyal Academia de Bones Lletres que ha depositat en mi la confiansa de la seva impressió, y que ni per un moment ha pensat comanar á mans y juhi més experts, lo honrós encarrech que 'm feu. Y ara anem á parlar de la novela que be s'ho mereix.
