Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/12

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
VIII
CURIAL Y GUELFA

 Lo codex que ara se publica per manament y á despeses de la nostra Academia, es una copia antiga, la única que 's coneix, no l' original. Careix de títol y portada y du la senyal E e-233 en lo Departament de M. s. s. de la Biblioteca Nacional. Consta de tres llibres, dividits per simples apartats, sense numeració, en los següents paragrafs; 46 lo primer llibre; 146 lo segon, y 108 lo terç. A cada llibre preceheix un curt prólech. Lo text comença al fol. 3er. girat y careix de foliació. La lletra es clara, del carácter usat en la nostra regió á mitjans del segle xv ab poques correccions. Dels 228 fulls, de bon paper y en bon estat, son útils 222 y esán en blanch los restants. Forman lo codex 19 quaderns de á 12 fulls ab la numeració corresponent. Les marques del paper son la roda, l' unicorn, lo monticul heraldich, la serp y la columna, que segons lo parer de mon bon amich y consoci D. Francesch de Bufarull, eren usades en lo segle xv en aquestes encontrades. La enquadernació del codex es mudejar, de la matexa época de la lletra, de badana negra, molt corcada, y ab tancadors de ferro. Respecte á la procedencia del manuscrit únicament se pot dir que pertany al fons antich de la Biblioteca Nacional.
 Lo estudi del Curial no cap en les poques planes de que puch disposar, spatiis exclusus iniquis. Tindré, donchs, qu' esser mes breu de lo que ho demana la abundosa materia. Al primer cop d' ull la novela catalana de la Edat Mitjana sembla pobre, puig sols presenta dos obras verament originals: lo Tirant lo Blanch y Curial y Guelfa. Mes si se la compara ab la producció fantástica de les demés literatures peninsulars, llevat de la escasedat, en que no la venç Castella, les aventatja en ser mes original é indigena, per mes que totes presenten algunes coincidencies que mostran la comunitat genérica d' origen. Les hi du ventatja també en la antigüetat de sa aparició, al menys, per medi de la estam-