Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/140

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
120
Curial y Guelfa.

tantost e vench a ell e lleuantli lelmet viuli tota la cara sangonosa e mirant li be los hulls viu que nols mouia, axi com aquell qui ja ere mort, de que Curial hach molt gran desplaer, car bel haguera volgut vençre, mas no matar.

46.

M

ORT adonchs Boca de Far, veent ho los companyons seus hagueren molt gran dolor e tenguerense per perduts, e no obstant que encara se defenien jatsia flacament, reteren se tantost. Perque los feels entrants en lo camp prengueren Boca de Far e mes aquell en un llit de morts, e cubert dun drap dor molt rich, tragueren los cauallers del camp en esta forma: que los dos cauallers quis eren retuts exien primers com a vençuts, apres de aquests dos venia Frederico de Venosa e derrerament portauen Boca de Far molt honorablement, no com a vençut, mes com a sobrat darmes. Apres de aquestos quatre lo Marques trague los altres quatre egualment, exint per la porta dela liça, e com los nach trets, los cauallers muntaren a cauall e lo Marques los acompanya fins a la posada de Curial, on soparen en companya de molta notable gent, mostrant gran alegria daquesta victoria. Los feels desarmaren lo caualler mort e semblantment los altres, e trameteren los arneses e los caualls daquells als vencedors. Lo jorn seguent los cathalans sen van al Marques e pres son comiat comencen son cami per tornar en Cathalunya. Curial los acompanya per una gran peça, e apres de moltes