des a ells robes fresques, los feu aportar de sopar cascu a sa part. E entretant feu trametre per les donzelles, per les armes e per los caualls dels cauallers qui hauien despullats, e leuat lo caualler mort de la plaça e desarmat, als dos scuders qui eren venguts lo liura, lo sen portaren e en una esgleya dun castell seu ab general dolor de tots los seus vassalls, fonch sebollit assats honorablement.
9.
ENGUT lo mati, les donzelles preses foren vengudes, les armes e los caualls dels cauallers aontats. E los cauallers oyren la missa, e lo caualler jura solemnement no mantenir pus aquella costuma ne assallir caualler qui allens passas. Curial prega molt lo caualler vell, que ell volgues acompanyar aquelles donzelles al torneig e menar los caualls e portar les armes dels cauallers aontats, afermant que no porie esser que elles no trobasen lurs conduidors, o parents o amichs qui les tornassen en lurs terres, e com tot aço fallis, lo Rey sens tota falla hi proueyria notablement e be. Lo varuessor loy otorga, e encara lo caualler vençut de son grat se oferi tenir los companyia, e axis pertiren, car lo caualler vençut sen ana al seu castell. Semblantment Curial munta a cauall, e per molt quel varuessor lo pregas no volgue aturar aquell jorn, empero dix: daci auant coue que hom vaia armat per lo cami, car ja som en terra on cauallers errants usen. Perque tornant a descaualcar armas molt be e muntat a cauall, donades la lança
