que aquest qui va en vostra companyia, e be us podets tenir per segura estant prop dell. Larta respos:—Yo nous pusch dir pus, sino que es caualler.—Caualler es ell sens falla, dix laltre, e axo mills ho se yo que vos, empero totavia us prech me digats alguna cosa per la cual yo pusca hauer alguna noticia dell. Respos Larta:—Nous puch dir pus sino que si ell continua segons ha començat, en tota part lo poran tenir per caualler, mas prech yo a vos quem digats qui sots, si prech Deu queus trameta bon nouell de vostres amors. Ladonchs lo caualler supira, e dix:—¡Ay, desauenturat de mi, e quem hauets dit! Yo son de Sauoya, e son lo senyor de Salanoua.—En nom de Deu, dix la donzella, yo he ben oyt parlar de vos e de madona Remunda de Gout, filla del senyor de Saut.—A las, dix ell: ¿e aquest caualler coneixme?—Yo nou se, dix Larta. Ladonchs dix ell:—¿E vos, senyora, com hauets nom? Respos Larta:—Yo son una donzella de poca nomenada, e nous vendria en plaer ne profit saber lo meu nom, ne tan poch lo us gosaria dir sens licencia del caualler, lo qual se quen trobaria gran enuig—Deus me guart de enujar lo, dix ell, mas almenys digats me de quina terra sots abdosos. Respos la donzella:—Yous clam merce que no mo demanets, car nous en poria pus dir al present. Ladonchs ell calla, e encontraren dos camins, per que Curial satura e girant se vers lo caualler, dix:—Caualler, a partir nos coue, puys que los camins nos partexen, e axi elegits qual de aquests vos plau.
