nada sens trobar ventura que mencio sen dege fer. Empero com haguessen caminat quasi la meytat daquell jorn e les besties eren cansades, axi del treball del cami com de la gran calor que feya, e no haguessen trobat loch on poguessen refrescar, un haraut atengue, qui gran stona hauia quels seguia, e com los hach atesos, dix:—Caualler, yous he seguit mes de dues legues per parlar vos de part dun caualler qui ve aci detras, e mantinent sera ab vos e pregaus quel sperets per ço que nous hage a seguir pus. Respos Curial:—¿E que vol lo caualler? Dix lo haraut:—¿E vos hauets caualcat molt per aquest realme? Curial dix que no.—Be ho par, respos lo haraut, sino vos sabriets ja que vol. Replica Curial:—E encara que yo hagues caualcat molt per aquest regne no ho pusch saber fins quem sie dit. Dix lo haraut:—Caualler, huy bon mati passauem per un monastir de dones on vos esta nit dormis, e com lo caualler se volgues informar de algunes coses noues si les sabessen, no li saberen contar noues sino de vos e de aquesta donzella, afermant totes aquesta esser la pus bella del mon, perque lo caualler desijos de hauer aquesta donzella per menarla al torneig, caualca fort cuytadament per aconseguir vos; e com vees que nous podia aconseguir, mana a mi que corregues fins que fos ab vos, eus pregas molt de la sua part que li trametessets ab mi la donzella e daço li fariets molt gran plaer, e vos poriets tenir quitament vostre cami, en altra manera queus plagues sperarlo, car ell seria
