sagnauen, don los cauallers perdien força e la gran calor quels era molt enujosa, la qual continuament crexia, e ells qui no hauien aquell jorn menjat ne begut estauan embafats e ja no podien pus en auant, com lo requiridor torna atras un poch e fica aquell maltractat e poch scut que li ere romas en terra. Curial quil viu apartar nol segui nes mogue daquell loch, empero tan be hauia mester repos com laltre, car nulls temps hauia trobat qui tan a prop lo tengues.
19.
O haraut qui hauia mirada la batalla fins a aquell punt, acostas a la donzella, la qual estaua de genolls, les mans e ulls deues lo cel scanpant lagremes de set en set, e dix li:—Donzella, no plorets, car o yo no conech res o vos romandrets aquesta volta ab vostre caualler.—Amarga yo, dix la donzella, e quim fa segura daxo? Respos lo haraut:—Laspasa de vostre caualler vos assegura, car per ma fe yo no crech que en lo mon hage ne pusca hauer millor caualler, car fins açi ell sen porta lo millor de gran res, e si ell se mante tan valentment daçi auant la batalla se finara a sa honor, car tro ara no he vist caualler sino lo vostre que contra mon maestre se sia pogut defendre, si be nauem trobats e prouats molts, empero aral veig molt cansat e no pot pus, sino jas fora mogut per combatre.
20.
EPOSAT hauien los cauallers per una gran stona com Curial viu gran pols de gents qui venien per lo cami fort cuytadament, per que dix:—Caualler,
