Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/182

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
162
Curial y Guelfa.

em plau ab condicio quem do la donzella per la qual hauem combatut. La Priora que ho hoy, comença a riure e totes les altres ab ella, e dix:—No curets ara de donzella que no la hauets mester, e com serets en millor punt per ventura ne porets hauer alguna que moltes ne van al torneig: lexats aquesta que nous vol. Perque lo caualler replica:—Ara, senyora, per amor de vos, ami plau lexar lay vuy, mas tengas per dit que si altre jorn yol encontre ab ella, yo lay toldre o no pore pus.—Axi sia, dix la Priora, e tantost anassen vers Curial, qui ab la sua donzella parlaua, e en la pus dolça manera que pogue en la seguent forma li parla:

21.

O

valeros e molt noble caualler e de nosaltres dolç oste, yo he malayda vuy mil vegades la mia vida per ço com yo ab aquestes son stada causa del treball queus es vengut, car aquest caualler qui Bertran del Chastell ha nom, no sabera que vos menassets donzella en vostre conduyt si nosaltres no loy haguessem dit. E com ho sabe, maiorment com nos hoy loar la sua gran bellesa, tot furios sen parti eus corregue detras, e jur vos per Deu que yo no fora venguda aci sabent que es aquest lo pus valent caualler e pus fort de tot aquest realme. E sapiats que tots los de aquell linage del Chastell, son molt forts e valents cauallers, e tement me de vos caualqui e he corregut tant com he pogut. Mas loat sia Deu que en altra manera venie lo fet que yo no hauia pensat,