Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/188

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
168
Curial y Guelfa.

que tota la lança feu volar en peces. Mas Curial, que de gran res era millor e molt pus fort e pus prous, lo feri de mig a mig tan asprament, que del cauall lo derroca tant com la lança hauia de lonch. Lo caualler, qui era molt lauger e assats forts, e altre dan no hauia pres sino del caure, se lleua molt prestament, e ab gran ardiment, metent mans per laspasa, dix:—Abaix, caualler, abaix, descaualcats e metets vos a peu per venir a la batalla de les spases, car de les lanças yous do lauantage al present. Curial respos:—Caualler, la costuma dels cauallers errants es fer una justa, e aquell qui ha lo millor sen porta la donzella. Lo caualler replica:—Certes no laus en durets vos si primerament no combatets ab mi a peu. Curial respos que no hauia volentat de combatre, ne combatria pus per tal cas. E acostantse a la donzella dix ques metes a cauall; e com un dels scuders de Curial fos desmuntat per aiudarli a muntar en la hacanea, lo caualler ab laspasa arrancada, se mes en mig, tolent li la facultat de muntarla. Perque Curial, ja un poch fumos, feu se auant e dix:—E per ma fe ella muntara, vullats o no, e crida al scuder:—Sus, auant, muntala a cauall, e no obstant quel caualler cridas, certes no la muntara, lescuder se feu auant e pres la donzella per muntarla. Per que lo caualler, tot furios e ences de rabiosa ira, feri lo scuder ab laspasa en manera que lay mes per lo ventre, e lescuder crida un gran crit:—¡Senyor, per vos muyr! E lo caualler encara no content, girant se vers la donzella, qui per