no podia pus en auant. Perque parlant a Curial, dix:—Caualler, ¿vos sabets ab qui combatets? Respos Curial:—No, ne ho vull saber.—Ara donchs sapiats que yo som mort per vostra batalla e hauets mort lo senyor de Monbru, e acabant de parlar caygue. Curial respos:—Certes si vos sots mort, yo dix ques mort breus sens pietat e no altra, e ara siats senyor de Monbru o de Monnegre, vos hauets ben merescut lo dan que tenits e pijor. E mana al altre scuder seu que li lleuas lelm del cap, per que lleuant li lelm troba encara viu lo caualler, empero Curial mana al scuder que li tallas lo cap el lanças tant luny com pogues, e axi fonch fet.
26.
ORT adonchs lo senyor de Monbru en la forma que oyda hauets, Curial mana a son scuder que daquell loch nos mudas fins que ell hagues enuiat per lescuder e per la donzella morts, e ell caualca fort cuytadament e ana tant per aquell mateix cami per lo qual hauia vist venir la donzella e lo caualler, que ell troba lo senyor de Monlesu en terra, lo qual per lencontre del caualler era caygut e hauia rompuda la una cama. Perque tantost se mes a peu e dixli:—Caualler, ¿quiny mal hauets vos que nous lleuats de terra? Lo caualler respos:—Senyor caualler, gran stona ha que yo venint per aquest cami ab una donzella que menaua al torneig, encontre un caualler sol sens alguna companyia e volguem pendre la donzella per la costuma del realme, que
