Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/191

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
171
Llibre segon.

per ami conuengue junyir ab ell, e encontram ab tal virtut quem derroca ensems ab lo cauall, e lo cauall cayguem sobre aquesta cama en manera que lami rompe en dues peces, de guisa que yo nom son pogut moure daçi, e ell no cura sino de menarsen la mia donzella per aqueys cami on venits, e bem marauell que no laiats encontrat.—Si he certes encontrat, respos Curial, ço que molt me desplau. Per que tantost ana a pendre lo cauall del caualler, e axi com mills pogue ab la donzella que li aiuda, meteren sus lo caualler, e demanaren li si hauia alli prop algun loch on poguessen albergar. Respos lo caualler:—Si, aci prop ha una abadia de monges don yo parti encara aquesta matinada. Per que tantost feren aquella via e atengueren al monastir, on foren reebuts e seruits molt notablement, e mes lo malalt en una cambra feren curar dell molt be. Curial en un punt trames per lescuder e per la donzella qui eren morts, e feu los soterrar en aquell monastir on lexa scrita la causa de la mort del caualler e dels altres. E daltra part trames al cami e feu desarmar lo senyor de Monbru e feu lo soterrar en mig del cami, on feu ficar un gros pal, en lo qual mana que larnes del mort fos penjat, e feu scriure en una taula, la qual en lo pal feu clauar, la causa de la mort del senyor de Monbru lo cruel, e sens esser conegut del caualler sen parti, e ab la sua donzella continuant lo cami de Melu parlant daquests fets caualca. Empero abans feu haraut lo seu scuder, e li mes nom Venjança, e li feu fer les sues armes e