lament. Curial respos:—Tu ments per la gola, que yo nol mati malament, e si tot fuy causa de la sua mort, non son en culpa, e sobre aquest cas defenent me combatre contra tu. Perque responent Carles, dix:—Auans que partiats daci ho pagarets. Curial respos:—Tal cuyda venjar les ontes daltri que creix les sues, e aço moltes vegades aue. Carles de Monbru fica sperons al cauall e ab la maior velocitat que pot va contra Curial e fer lo tan poderosament, que tota la lança conuerti en lenya. Curial, que viu que aqui li conuenia mostras tot son esforç, feril tan virtuosament, que traspassant li lescut li mes tot lo ferro dela lança per los pits, del qual encontre Carles de Monbru caygue a la terra mort, e Curial, rompent la lança sen passa de la altre part. Perque lo seu scuder tantost sacosta a ell e li dona una altra lança molt forts que li aportaua. Presa Curial la lança mira enuers laltre caualler sperant si voldria fer res. Lo caualler speraua que laltres lleuas; perque Curial, veent que lo un caualler nos lleuaua de terra e laltre nos mouia, dix al scuder seu e a la donzella:—Anem en nom de Deu, e començaren a anar. Perque Jaques de Monbru, que viu que son nebot nos leuaua e quel caualler sen anaua, crida grans crits:—Sperats, caualler, que no partirets axi daçi. E ficant los sperons corre contra ell e fer lo per mig lescut axi fort que la lança rompe, mas certes ell no fonch axi encontrat; car Curial lo feri tan virtuosament per mig lescut, que del cauall lo derroca fort vituperosament e fonch
