tan gran lo colp que pres en la cayguda, que perde tota la disposicio de combatre. Perque Curial sarresta e nos mogue sperant que voldria fer, e dona la lança a son scuder. Lo caualler ab gran treball se lleua de terra, e ranqueiant que en altre manera nos podia moure, dix a Curial:—Caualler, yous prech que deuallets del cauall, car yous vull parlar. Curial tantost se mes a terra e vench vers lo caualler, lo qual lo prega que li digues com era mort lo senyor de Monbru. Curial loy dix tot, que no li menti de res. Perque lo caualler li dix:—Amich, anats en nom de Deu; yous he per quiti on que vos anets, car vos hauets fet ço que bon caualler deu fer, e si als fet haguessets haguerets fallit a caualleria. Perque Curial tantost caualca e sen ana. Laltre feu leuar lo caualler mort e anant al monastir aquil feu soterrar sens honor, e feu scriure en publichs monuments la causa e la manera desta mort. E parla ab lo senyor de Monlesu, qui era parent seu, e no era encara guarit ne sabia res del fet, e com sabe la mort de la sua donzella cuyda perdrel seny. E sabent tots los altres fets qui seren seguits volguera hauer conegut lo caualler quil hauia venjat tan complidament, mas tart sen apercebe, que nulls temps sabe qui ere.
29.
XI ana Curial tota aquella matinada per aquell cami, cercant loch on poguessen albergar, e Festa li dix:—Curial, prech vos que no caualquets pus a forma de caualler errant, car grans perills veig
