Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/203

183

Llibre segon.

Donzella, yo nom recort hauer vista donzella tant bella com vos sots, ne que tant me plagues, e axius prech que per honor del caualler quius condueix e per amor de mi, vullats aportar aquesta cadena, e axi lay mes al coll. Festa aceptant lo present, lin feu mes gracias que dir nos poria, e dix:—Senyor caualler, certes pus cortes sots vos que no es aquell quim pres per les treces; e comtals lo fet daquell caualler, de que en part rieren e en part hagueren malenconia, e aço per la villania quels fonch vijares que lo caualler hagues feta, empero tots temps digueren que certament deuia esser bon caualler, car encara que fallis a cortesia no hauia fallit a caualleria. E sabent que Curial era ja armat e a cauall, acompanyaren la donzella fins a ell, axi a peu com stauen, de que ell los senti molt grat e ells miraren lo caualler, e veren lo ab lo cors molt gran e en bona continença, e sis oferiren a ell molt, e ell a ells tant que mes no podia. Ladonchs Curial dix:—Senyors cauallers, sabent yo que vosaltres sots del Rey Darago, lo qual de la sua lança es vuy lo millor caualler del mon segons e oyt dir, son tan enamorat de tots los seus, que yols seruiria en tot ço que pogues, e per çous tramis aquesta donzella, que en ma fe us jur que no la haguera tramesa a cauallers del mon si de vostra nacio no fossen. Ells lin faren moltes gracies, e axi Curial pres comiat sich parti.